En record del centenari de l’afusellament de l’il·lustre pedagog la Llibreria Sirga ha organitzat una xerrada amb el tí
tol:
Francesc Ferrer i Guàrdia: La renovació pedagògica i l’Escola Moderna
En ella intervindrà el Sr. Pere Solà Gussinyer, catedràtic de pedagogia de la UAB i especialista en la figura d’en Ferrer i Guàrdia.
La xerrada tindrà lloc el proper dimecres 18 de novembre a les 19:00 hores a la Barraqueta, (c. Tordera, 34) seu de la Llibreria Sirga.
Hi esteu tots convidats.
La iniciativa l’ha promoguda l’ambaixada danesa, que ha rebut molts missatges de suport perquè la cimera sobre canvi climàtic acabi amb compromisos ambiciosos i globals.
Abans de la bicicletada, l’ambaixador danès ha rebut gairebé 25.000 peticions d’un centenar de municipis catalans perquè es generalitzi l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport habitual.
Els Diables i Bruixes del Riberal de Catalunya Nord reben el premi Josep de la Trinxeria per la seva lluita contra la normativa europea que fa perillar la cultura del foc arreu del país.
Més de cinc mil persones s’han manifestat a Perpinyà en la commemoració dels 350 anys del Tractat de Pirineus, coincidint també amb els actes cloenda del Correllengua. La marxa, encapçalada per una pancarta on es podia llegir “Esborrem el tractat del Pirineus”, ha recorregut el centre de la capital nord-catalana, des de la plaça de Catalunya fins a darrera del Castellet, on s’ha llegit un manifest que reivindica la resistència armada i heroica del poble català en contra del tractat que es va conèixer com la Revolta dels Angelets de la Terra amb al seu cap en Josep de Trinxeria.
(350 anys de resistència: Commemoració del Tractat dels Pirineus i final del Correllengua 2009)
El manifest també denuncia el procés d’aculturació que pateix la Catalunya Nord a causa de la dominació francesa i considera l’estat espanyol corresponsable d’aquesta situació, ja que, entre altres coses, participa en el manteniment d’una frontera imposada i col·labora amb l’estat francès per esborrar del mapa dels pobles lliures qualsevol indici de Catalunya Nord, dels Països Catalans.
Divendres passat al Casal Jaume I de Perpinyà, a l’entorn de la commemoració dels 350 anys del Tractat dels Pirineus, la Plataforma per la dignitat de Catalunya Nord es va fer un acte cívic reivindicatiu i de memòria històrica del que va significar la partició del país. En el transcurs d’un sopar popular i per quart any consecutiu es va atorgar dos guardons de significació diferent: Premi Josep de la Trinxeria, a la persona o entitat que més hagi destacat en la defensa de la catalanitat durant l’any i el Premi Francesc de Segarra, a la persona o institució que més hagi destacat durant l’any per una actitud bel·ligerant contra els catalans, el català o Catalunya Nord.
El premi Josep de la Trinxeria fou atorgat als Diables i Bruixes del Riberal de Catalunya Nord per la seva lluita contra la normativa europea que fa perillar la cultura del foc arreu del país, i el premi Francesc de Segarra als polítics nordcatalans del Consell per no fer res en contra d’aquesta normativa, ja que segueixen per aquesta línia, el proper 2 de gener, les colles de diables del nord de l’Albera baixaran al sud i demanaran asil polític.
Manifest, 350 anys de resistència
Avui, dissabte 7 de novembre, quan a Arenys de Munt s’ha fet un referèndum sobre la independència de Catalunya, i que se’n està fent més de cent arreu dels Països Catalans, a Perpinyà com a tota la Catalunya Nord se commemoren els 350 anys d’ocupació francesa, així com els 350 anys de resistència.
El 7 de novembre del 1659, sense que hi hagués cap consulta a les Institucions catalanes, el Reialme de França i la Monarquia Espanyola ens van fer servir als catalans del nord com a moneda de canvi, amb la signatura del Tractat dels Pirineus. El Reialme d’Espanya va donar la que actualment coneixem com a Catalunya Nord (Rosselló, Vallespir, Conflent, Capcir i mitja Cerdanya) a Lluís XIV a canvi de la pau. La seva pau. La seva pau i el començament de la nostra lluita. Durant els quaranta anys següents, milers de catalans i catalanes, decidiren resistir a l’ocupant francès. El Tractat va topar, durant els primers anys de la seva implantació, amb una resistència armada de caràcter popular, el que es va conèixer com la Revolta dels Angelets de la Terra amb al seu cap en Josep de Trinxeria.
Cal no oblidar aquesta resistència popular, motiu pel qual França s’ha dedicat durant 350 anys a convertir Catalunya Nord en el sud pobre de l’hexàgon. Buidant de teixit productiu el territori, mantenint un atur crònic que afecta al voltant d’un vint per cent de la població, i empobrint i menystenint la producció agrària de la nostra terra, obligant a milers de nord catalans a marxar de casa seva en la cerca d’un futur millor.
Cada cop més ens parlen de la nova Europa, d’una Unió Europea que diuen que preconitza l’obertura de les fronteres, i permet que només en quedi una més tancada que mai, entre l’Estat francès i l’Estat espanyol, responsables tant l’un com l’altre de la nostra situació de divisió nacional.
Divisió que els Estats controlen com els hi convé :
- Amb el tancament de les fronteres audiovisuals que ens impedeixen, tant al nord com al sud del la nació, rebre cadenes de televisió catalana en tota llibertat.
- Amb el tractament discriminatori de la cultura popular que pot acabar a casa nostra, a cop de directiva europea, amb les tradicions lligades al món del foc.
- Amb l’obertura dels espais per a projectes de profit per a uns pocs, com les línies de molta alta tensió
- Amb un intent sistemàtic des de París d’esborrar-nos com a catalans : han volgut esborrar la nostra història, prohibir-nos de parlar la nostra llengua i han intentat matar la nostra cultura.
Ara més que mai hem de lluitar contra totes aquestes opressions d’un Estat jacobí, que sempre ens ha girat l’esquena. I això només ho podem fer junts.
Només treballant en un projecte comú aconseguirem fer del poble català un poble lliure i independent i just.
Perquè no només l’estat francès oprimeix Catalunya Nord, simplement perquè no només l’estat francès ocupa els Països Catalans.
També l’estat espanyol, és directament responsable de l’actual situació de Catalunya Nord, participant en el manteniment d’una frontera imposada i col·laborant amb l’estat francès per esborrar del mapa dels pobles lliures qualsevol indici de Catalunya Nord, dels Països Catalans.
Ara més que mai cal intensificar els vincles i les xarxes a banda i banda per tal de construir junts un futur en llibertat en un sol País!
Esborrem el Tractat dels Pirineus!
350 anys d’ocupació, 350 anys de resistència!
Visca Catalunya Nord, visca els Països Catalans!
El Google aposta per la transparència i es converteix en la primera empresa a internet a oferir informació sobre les dades que emmagatzema de cada usuari. Així, l’Escriptori Google proporciona detalls sobre la informació associada al nostre compte guardada a més de vint productes i serveis com el Gmail, el YouTube, el Picasa o el Blogspot. Podeu veure’n un vídeo que explica com funciona la nova eina i comprovar quines dades vostres guarda Google.
El nou govern d’Euskadi, fruit del pacte espanyolista PP-PSE, continua les seves reformes “ideològiques”. Primer va desaparèixer el mapa d’Euskal Herria d’Euskal Telebista, la televisió pública basca. Després va ser el mateix concepte d’Euskal Herria, el que va desaparèixer del currículum escolar basc. Ara el punt de mira del nou govern basc ha apuntat cap a la mateixa llengua basca, l’èuscar. La darrera acció del govern de Patxi López ha estat eliminar el tractament de l’euskera com a principal llengua vehicular en les diferents etapes educatives, així com la limitació del terme Euskal Herria a l’àmbit cultural i lingüístic. La consellera d’Educació, Isabel Celaá, ha explicat que els nous projectes introdueixen “correccions importants” pel que fa als decrets aprovats la legislatura passada per la conselleria de Tontxu Campos amb la voluntat de “millorar l’ensenyament a l’aula, alliberar-la de qualsevol senyal d’adoctrinament i concitar acords amplis” perquè abans l’escola era “un instrument d’adoctrinament nacionalista i no d’inclusió dins del pluralisme” la qual cosa comportava un tractament de les llengües des d’una òptica “reduccionista i sectària”.
Amb aquesta nova mesura, Celaá explica que s’ha definit “un bilingüisme equilibrat, assegurant la igualtat de les dues llengües oficials d’Euskadi”. Pel que fa al terme Euskal Herria, aquest serà substituït per Euskadi o Comunitat Autònoma Basca quan es faci referència a l’àmbit político-administratiu.
Aquest dissabte 7 de novembre tindrà lloc a Barcelona una marxa contra l’atur i els acomiadaments. La manifestació, convocada per la Plataforma d’Acomiadats de Nissan i l’Assemblea de treballadors i treballadores en atur de Barcelona en col·laboració amb un gran nombre d’organitzacions i entitats, sortirà del Mercat de Sant Ildefons, a Cornellà, i acabarà a la plaça Sant Jaume de Barcelona. La protesta ha estat convocada en resposta a l’onada d’acomiadaments i a l’atur creixent causat pels empresaris amb els Expedients de Regulació d’Ocupació i tancaments d’empresa.
La majoria d’aturats provenim de la precarietat. Una gran part no han sigut acomiadats si no que simplement se’ls hi ha acabat el contracte. La crisi els hi ha sortit gratis als empresaris, gràcies a les successives Reformes Laborals impulsades, tant pel PP com pel PSOE i que han suposat greus retallades en els drets dels treballadors i treballadores, arribant a la situació actual on el que predomina és la precarietat total en la majoria de les ocupacions, el que comporta a la més absoluta indefensió dels treballadors/es.
Tot i això els capitalistes autòctons i les multinacionals no es queden aquí i han passat a atacar directament els llocs de treball estables amb una de les seves millors armes: els Expedients de Regulació d’Ocupació, els ERO, estenent els acomiadaments salvatges a l’industria catalana. Però la patronal no és la única culpable.
Per poder aplicar els acomiadaments han necessitat l’inestimable ajut de les administracions per mitjà del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya i la complicitat de les direccions de CCOO i UGT. La Generalitat no solament ha aprovat els ERO, sinó que a més ho ha fet després de regalar-li milers de milions d’euros als empresaris, com és el cas de NISSAN que ha aprovat un ERO fraudulent de 698 acomiadaments després de regalar-li 100 milions d’euros en ajudes públiques a la multinacional. Aplicant ERO, la Generalitat ha demostrat estar clarament al costat de la patronal.
Mentre a llocs com Alemanya s’han refet de la caiguda de vendes amb reduccions de jornada, sembla que a Catalunya només cap la sortida a la crisi que imposen els que més tenen. Tan sols aplicant la jornada de 35 hores es crearien 1,5 milions llocs de treball a l’Estat.
L’aprovació dels ERO no és l’única pràctica de les administracions que empitjora la situació dels aturats. La política nefasta de prestacions deixa a l’estacada a milers de persones. El decret dels 421 euros del Govern de Zapatero, no tant sols és parcial, perquè la major part dels treballadors que han acabat la prestació d’atur no la rebràn, si no que aporta una quantitat amb la que es fa impossible subsistir per a qualsevol persona.
Al seu torn, la Generalitat, a diferència d’altres administracions, inclús governades per governs de dretes, no ha donat ni un pas per solucionar la situació dels treballadors que han esgotat les prestacions per atur. Un dels exemples més clar de la política antiobrera del Govern de Generalitat, és quan es compara amb el cas d’Euskadi, on l’anterior Govern del PNB va establir una Renda Bàsica per a tots els desocupats que esgoten totes les prestacions per atur amb un mínim 640 €/mes a un màxim de 910 €/mes en funció de les responsabilitats familiars. No obstant això aquest Govern de la Generalitat no ha donat ni un euro per a pagar les prestacions dels desocupats de Catalunya.
Els Ajuntaments, cedint els diners del Plan E a empreses subcontractades, en comptes de crear bosses rotatives de treball que es basin en les necessitats de la gent, tam
poc ajuden a revertir la situació.
Per tot això pensem que la única sortida és la lluita des de baix. L’oposició frontal als ERO i a la destrucció dels llocs de treball. Ajuntar tots els conflictes per poder fer pressió conjuntament. Qui té la capacitat i la força per promoure aquesta unitat són les grans centrals sindicals, CCOO i UGT, i cal dir que no ho estan fent, promocionant la divisió dels conflictes i de la classe treballadora i col.laborant amb la patronal i el govern. Emplacem doncs a les direccions sindicals a convocar mobilitzacions conjuntes per aconseguir una sortida a la crisi favorable als treballadors. També els emplacem a involucrar-se en l’autoorganització dels aturats en assemblees unitàries, on tots els aturats hi puguin participar i plantejar les seves exigències.
És per tot això que hem convocat una marxa que uneixi aturats i afectats pels acomiadaments, que volem que sigui també una marxa per la unitat. Unitat entre tots els treballadors i treballadores que no som els que hem creat aquesta crisi ni els que la volem pagar.
I també per tot això que demanem:
Per tot això, cridem a totes les treballadores i treballadors, tant es trobin en actiu com en situació d’atur a una: MARXA CONTRA L’ATUR I ELS ACOMIADAMENTS CONVOQUEN: PLATAFORMA D’ACOMIADATS DE NISSAN I ASSEMBLEA DE TREBALLADORS I TREBALLADORES EN ATUR DE BARCELONA.
DONEN SUPORT: Alerta Solidària, Asociación Socialismo XXI, Assemblea d’Aturats i Aturades de Badia del Vallès, Assemblea del Barri de Sants, Assemblea d’EUiA d’Abrera, Assemblea d’EUiA del Prat Assemblea Social de Cornellà, Assemblea Social de St Andreu, CAJEI, Campanya “Que la Crisi la Paguin els Rics”, Candidatura d’Unitat Popular de Barcelona (CUP), CGT Catalunya, CGT d’Autobusos, CGT-Nissan, CJC-Joves Comunistes del Poble Català, Clase contra Clase, CNT, Comité de Conveni de TMB,Comitè d’Empresa de Telefónica, Comité Gracia en Crisi, Coordinadora Obrera Sindical (COS), Corrent Roig, CSOA La Teixidora, En lluita, Endavant (OSAN), FARGA (Forum anticapitalista de reflexió i generació d’alternatives), Federació del Metall de Catalunya-CGT, Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), L’Ateneu Art i Cultura (l’Escala), Lluita Internacionalista, Marxa Mundial de Dones – Catalunya, Maulets, Negres Tempestes, Observatori dels Drets Socials de Terrassa, PLATAFORMA DE PARADOS DE BONAVISTA, Plataforma Horta-Carmel-Guinardó / Un altre món és possible, Plataforma Social Los Lunes al Sol, Revolta Global/Esquerra Anticapitalista, Sindicat Comissions de Base (Co.bas), Sindicat Unitari del Metro Universitat Lliure “La Rimaia”, Xarxa Contra els Tancaments i la Precarietat.
El departament de Treball de la Generalitat i Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) han signat un conveni pel qual el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) preseleccionarà i formarà persones en atur per cobrir mil llocs de treball en autobusos i metro en els pròxims cinc anys. La consellera de Treball, Mar Serna, ha destacat que aquest conveni servirà per garantir en el cas dels autobusos el dret al descans de les persones que treballen i per garantir noves ocupacions a gent que en aquest moment està en atur.
El conveni respon a l’interès de donar prioritat a l’ocupació de persones aturades i, preferentment, procedents de sectors més afectats per la crisi econòmica.
TMB té la intenció de contractar un total de 1.000 persones per cobrir les necessitats de personal dels pròxims cinc anys, 600 d’ells corresponents a autobusos, en part a causa de l’augment de descansos dels conductors, i 400 més al metro, vinculats amb la progressiva posada en servei de la línia 9.
Perfils i requisits
Els perfils més demandats seran els de conductor i tècnic electromecànic. En el cas de conductors d’autobús, és necessari comptar amb el permís de conduir D i el Certificat d’Aptitud Professional (CAP), a més de superar el procés de selecció de l’empresa.
En el cas de tècnics electromecànics es necessiten persones amb un nivell de Formació Professional de segon grau en instal·lacions i línies elèctriques, electromecànica industrial o equivalents.
“Volem una ocupació de qualitat. Les administracions tenim la voluntat política de col·laborar en temps de crisi”, ha dit Serna.
La Federació Catalana de Futbol (FCF) ha fet oficial la contractació de l’holandès Johan Cruyff com a nou seleccionador de futbol de Catalunya. El tècnic ha acceptat tornar a una banqueta després de tretze anys d’absència. El president de la FCF, a través d’un comunicat, ha fet oficial l’acord perquè Cruyff sigui el seleccionador català i també perquè es converteixi en col·laborador de la federació en projectes esportius i socials. Fonts de la FCF han assegurat que el càrrec serà sense sou però amb contraprestacions a través de la Fundació del tècnic. Malgrat que Johan Cruyff va aterrar al FC Barcelona l’any 1973 procedent d’Holanda, no ha estat capaç d’aprendre la llengua catalana tot i residir de manera permanent a Catalunya, concretament a Seva (Osona). Per allunyar qualsevol dubte de que l’holandès no parlés el català perquè li costava o perquè li fes vergonya, es va encarregar d’anar escampant consignes anticatalanes pels mitjans de comunicació catalans.
L’escriptor Víctor Alexandre, que ha teoritzat molt sobre les persones que es proclamen “ciutadanes del món”, afirma que sota aquesta proclama s’hi amaga “un espanyolisme encobert, un espanyolisme de formes suaus i d’aparença amable revestit d’eufemismes com ara progressisme o cosmopolitisme però decididament provincià”. I afegeix: “Un espanyolisme, en definitiva, defensor del dret a la llibertat de les balenes però enemic de la llibertat dels catalans”.
Per l’escriptor aquista actitud es fruit de la subversió de la normalitat: “Allò que jutgem com a normal quan anem a França o a Israel, posem per cas -que hi predomini la música en la llengua del país-, ens sembla carrincló o extremista quan es tracta dels Països Catalans. Ens sentim universals escoltant música francesa quan som a París, però ens sentim provincians escoltant-la en català quan som a Barcelona”.
Per Alexandre, d’això se’n diu acomplexament induït: “Ens han fet creure que la catalanitat és política i que l’espanyolitat és neutralitat. Aquest pensament té la mateixa arrel que aquell que converteix en nacionalistes les persones catalanocèntriques i en normals les hispanocèntriques”.
L’escriptor indica que és per això que trobem natural que la població dels Països Catalans que escolta música en català no arribi al 5% o que l’oferta de pel·lícules doblades al català o la de publicacions de quiosc en la nostra llengua no arribi al 10%.
Demà, es farà el primer dels judicis que es duran a terme al llarg dels propers mesos contra més d’un centenar d’estudiants que participen de la lluita contra la imposició dereformes mercantilistes i privatitzadores a l’educació, i que l’any passat van protagonitzar les grans mobilitzacions pels carrers i universitats del nostre país. El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) denuncia aquests processos judicials i remarca que posant de relleu que la lluita per una universitat pública i de qualitat continua viva i que, ara més que mai, és necessari organitzar la resposta estudiantil.
Amb aquesta campanya volen denunciar que les autoritats universitàries continuen ambl’estratègia de la coacció i la repressió contra els estudiants que lluitem per construir unauniversitat pública i de qualitat, i també volem posar de manifest que el conflicte universitaricontinua present en els nostres dies i que tan sols es resoldrà quan entre tots els estaments universitaris (professorat, estudiants i membres del PAS) dissenyem el futur de la universitat.
El judici que es celebra demà a la nova ciutat de la justícia és contra 9 estudiants que el 28 d’abril del 2009 van participar en una acció contra la imposició del procés de Bolonya a la seud’ERC a Barcelona, partit del que és militant i dirigent el conseller d’Universitats, Empresa iInnovació de la Generalitat de Catalunya, el senyor Josep Huguet.
Aquest és el primer dels judicis que al llarg del propers mesos portaran a més de 100estudiants davant dels Tribunals espanyols per la lluita que els últims anys ha dut a terme elmoviment estudiantil en contra de la imposició del procés de Bolonya i en defensa d’una universitat pública i de qualitat.
- Dimarts 3 de novembre:
>> Motiu: Acció simbòlica a la seu nacional d’ERC, el dia 28 d’abril de 2009.
− 9 persones
− Jutjat d’instrucció nº16 de Barcelona
− Falta de deslluïment de béns immobles
- Divendres 13 de novembre:
>> Motiu: Protestes durant el Consell de Govern UAB del 18 d’abril de 2008.
− 7 persones
− Jutjat d’instrucció nº5 de Cerdanyola del Vallès
− Falta de desordres públics
- Dimecres 18 de novembre:
>> Motiu: Desallotjament del Rectorat UB del 18 de març 2009, per ordre del rector Dídac
Ramírez.
− 53 persones
− Falta de desobediència a l’autoritat
- Dijous 26 de novembre:
>> Motiu: Detencions de 6 estudiants durant les càrregues policials del matí del 18 de març
2009, després del desallotjament del Rectorat UB.
− 6 persones
− Falta de desobediència a l’autoritat
- Divendres 18 de desembre:
>> Motiu: Ocupació de la facultat de Lletres de la UAB del 4 de març 2008, que va acabar amb
la intervenció dels Mossos d’Esquadra, per ordre del rector Lluís Ferrer.
− 34 persones
− Jutjat d’instrucció nº5 de Cerdanyola del Vallès
− Faltes desordres públics
- Sense data 1:
>> Motiu: Protestes durant la celebració irregular de la Junta permanent de la facultat de Lletres
de la UAB del 30 de maig de 2008
− 15 persones
− La investigació la porta el Jutjat d’instrucció nº4 de Cerdanyola del Vallès
− Delicte de desordres públics
- Sense data 2:
>> Motiu: Detenció de dos estudiants durant una acció de protesta al Departament d’Innovació,
Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya, el dia 5 de febrer 2009
− 2 persones
− Delictes de desobediència a l’autoritat i danys
- Sense data 3:
>> Motiu: Desallotjament policial, per ordre del rector Josep Joan Moreso, del Campus
Poblenou de la UPF, el dia 12 de febrer 2009
− 1 persona
− Diligències obertes
Comunicat:
El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), organització estudiantil majoritària als claustres de les universitats catalanes i participant de les mobilitzacions en defensa de launiversitat pública, davant dels processos judicials oberts a més d’un centenard’estudiants volem manifestar:
1.- Tot el nostre suport als estudiants que han de fer front als judicis i, per això, exigim la retirada immediata de tots els càrrecs als estudiants imputats.
2.- Que aquests judicis, igual que els expedients oberts i les sancions imposades a desenes d’estudiants, tornen a posar de manifest que continua obert el conflicte universitari alsPaïsos Catalans. Conflicte que neix de la voluntat dels governants d’imposar reformesneoliberals que tenen com a objectiu mercantilitzar la universitat pública.
3.- Que l’únic mecanisme per construir la universitat pública del futur, i resoldre
definitivament les problemàtiques educatives d’aquest país, és iniciar un procés de debat i de
transformació basat en la participació plenament democràtica i en pla d’igualtat entre tots els
membres de la comunitat universitària (professorat, estudiants i membres del PAS).
4.- Que els judicis, les penes-multa, els expedients i les sancions no aturaran la lluita dels estudiants per construir una universitat pública, popular, catalana, de qualitat iantipatriarcal.
Finalment, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans animem al conjunt de la societat a participar de les diverses iniciatives que es realitzaran per recolzar als estudiants encausats irebutjar l’estratègia repressiva dissenyada per les autoritats universitàries.
